Menorca

Tot i que per aquell que no la coneix Menorca pot ser una illa petita i plana perduda al mig de la Mediterrània, per als menorquins és tot un món, un món en miniatura.
Hem de reconèixer que és petita, ara bé, això de plana ho hauríem de discutir: la meitat sud la podríem considerar una planura, però està tota trencada per petits barrancs que moren a barrancs més grans que, a la vegada, van a morir a cales d’arena blanca i aigua clara. Pel contrari, la meitat nord és un entramat de petits turons i verdes valls. Així doncs, tenim planures en miniatura, muntanyes en miniatura, valls en miniatura i barrancs en miniatura. És per això que els menorquins i menorquines estem molt orgullosos dels 357m d’altura que té “El Toro” la muntanya més alta de l’illa, ja veureu quines vistes més impressionats!

Favàritx

Faro de Favàritx

També tenim paisatges agrestes com Punta Nati, petits illots -que res tenen a envejar a l’illa del tresor- i un petit paisatge lunar: Favàritx, caracteritzat per la negror dels afloraments de pissarres i molt castigat pels vents de tramuntana i llevant . És un lloc ideal per anar a gaudir dels temporals de vent.
Altres coses d’aquest món en miniatura són el que anomenem les zones humides que es formen al nord a causa de la impermeabilitat del sòl. Temps enrere gran part de les valls del nord quedaven negades amb les pluges de la tardor, però des del segle XVII s’han anat drenant i canalitzant les aigües de pluja per tal d’aconseguir camps de conreu. Tot i això, encara queden alguns llacs en miniatura com el de Binidonairet o l’Albufera des Grau.
Potser ja està bé d’enumerar tot el que té Menorca, val més que ho descobriu per vosaltres mateixos. Només queda per dir que també tenim moltes platges en miniatura, en tenim d’arena blanca i fina, d’arena blanca i gruixuda, d’arena gris, d’arena vermella, de còdols, de roca … però, sobretot, d’aigua clara i blau intens.
Bé doncs, tot això està molt bé, però no havíem de parlar d’arqueologia? Si hi ha alguna cosa a Menorca són jaciments arqueològics: taules, talaiots, coves i navetes formen part de la nostra realitat illenca, són elements molt característics i particulars del nostre paisatge, i des de sempre ens han encuriosit. Què són aquests grans monuments? Qui els va construir? Per què? Són preguntes que totes les generacions de menorquins i menorquines ens hem fet qualque vegada. La tradició popular satisfeia la nostra curiositat amb les llegendes i rondalles de gegants i d’enamorats que hem après dels nostres avis.
Hi ha zones a l’illa amb més de cinc jaciments per quilòmetre quadrat. De fet, Menorca és el lloc amb més densitat de restes arqueològiques de la mediterrània. I és que la història de Menorca ha deixat un ric patrimoni històric que encara avui continuem ampliant amb nous descobriments. Des que fou poblada per primer cop fa uns 4000 anys, l’illa ha estat la llar de nombroses cultures que han deixat testimonis arqueològics del seu pas per la nostra terra i que avui podem estudiar per conèixer millor la història d’aquests pobles. Possiblement una part important ha desaparegut però molts altres dels seus vestigis continuen en peu intactes o modificats per a la seva reutilització en èpoques posteriors. Tots ells han contribuït a conformar el paisatge de l’illa tal i com el coneixem ara.
És impossible conèixer tot aquest patrimoni en uns pocs dies, per petita que sigui l’illa. Per això, us hem preparat un petita mostra de tot el que hi podeu trobar i vos convidem a tornar. Menorca i la seva arqueologia s’ha de descobrir i gaudir amb calma perquè com deia el nostre poeta Gumersind Riera:
Volem que es conegui
com és l’illa nostra
i com fou abans;
tenim i teníem
obertes les portes
i obertes les mans.
Res més doncs, esperem que gaudiu amb nosaltres de la nostra illa i que aprengueu a entendre i estimar-la com ho fem els illencs. I alerta!!! Menorca és petita però enganxa, molts dels que han vingut s’hi han quedat!!

Sabina Llambias Pell i Elena Sintes Olives